La FAV, així com els/les treballadors/es del Taulí, han denunciat per activa i per passiva i de mil formes que la manca de recursos materials, econòmics i humans està conduint el servei socio-sanitari que tenim al Vallès Occidental-Est a situacions inaguantables. I això és més greu, si pot ser-ho, en el servei d’urgències, on la falta de drenatge per falta de llits en planta i d’altres recursos necessaris impedeix que el circuit funcioni adequadament i s’assembli més al d’un país tercermundista.
Es deixen als/les pacients en una situació de desatenció alarmant i indefensió insostenible des de qualsevol punt de vista. Davant la denúncia d’un escenari que per moments és d’autèntic caos, tot i l’impagable esforç de la plantilla, que ho fan tot per donar la millor atenció possible, la direcció i de l’administració competent donen la callada per resposta. Com a molt, es limiten a córrer cortines de fum: “sou uns alarmistes”, “no està tan malament”, “aviat se solucionaran les deficiències”, etc. Arguments insostenibles perquè la prova del cotó demostra que el servei d’urgències que patim és deplorable. Només cal veure les dades que aporten treballadors / es i pacients, les caravanes d’ambulàncies a l’espera d’evacuar malalts davant la falta de llits i espai en urgències, les vegades que les ambulàncies cedeixen els seus lliteres perquè els pacients puguin estar als passadissos (deixant a l’ambulància inútil per no tenir llitera), la manca de personal, de llits, etc.
Fa anys que el Taulí pateix, no només de retallades, sinó un greuge comparatiu respecte a Catalunya. Es van plantejar vies per pal·liar la situació (que no per a evitar-la) amb el Pla de Xoc del 2005-06 que, en no haver-se complert, per la lògica del temps i demografia, s’ha agreujat. I de no posar-hi remei urgent que canviï radicalment la tendència, el deteriorament de la sanitat pública serà cada vegada més gran.
Vista la passivitat manifesta dels que haurien de posar remei a aquest desordre establert, només queda la mobilització popular contundent per defensar el nostre dret a una sanitat pública i de gestió pública i amb recursos i unes urgències dignes.
